Translate

jueves, 4 de junio de 2015

Trabajo colectivo (con Zelia Lacruz Ros): La Guerra de Cuba

ÍNDICE

1.Primera etapa

2.Segona etapa

3.Tercera etapa

4.Quarta etapa

5.Bibliografia


LA GUERRA DE CUBA

PRIMERA ETAPA

 LA GUERRA DELS DEU ANYS

A Espanya és coneguda com la “Guerra de Cuba”, però també és anomenada la “Gran Guerra”. Aquesta, té un període de deu anys, com indica el seu nom, i va del 10 d'octubre de 1868 fins al 10 de febrer de 1878. És la primera fase o guerra de la independència de Cuba en contra de les forçes reals espanyoles.
Va començar amb l'esclat de la revolució cubana pel Crit de Yara, el qual es va produir al mateix temps que l¡aixecament militar que va derrocar a la reina Isabel II d'Espanya i que el moviment de Lares a Puerto Rico.

*Antecedents

L'any 1937 es varen intensificar els esforços per a obtenir la independència ja que Cuba estava encara a les mans d'un Capità General que estava a favor dels grans propietaris de la Canya de Sucre ja que Cuba era dels propietaris més grans del món de sucre, i a més, aportava uns grans ingressos a Espanya. Aquest estat va romandre fins que van aparèixer un nou grup de propietaris lligats al comerç i a les empreses tabaqueres. Llavors, els governs de la Unió Liberal del general Leopoldo O'Donell varen formar una comisió per estudiar les reformes que es volien aplicar a Cuba,  i després d'això, es va produir el Crit deYara.

*Causes de l'esclat de la guerra

Com a causes econòmiques, Cuba es trobava ben afectada per les crisis econòmiques dels anys 1857 i 1866, les diferents regions del país tenien una situació econòmica diferent, la regió occidental estava més desenvolupada i en canvi la oriental ho estava menys, cosa que va provocar la ruïna de molts propietaris, Espanya els va imposar imposts i un rígid control comercial sobre aquests i també utilitzava els fons extrets de l'illa per a assumptes desinteresats de Cuba i finalment,  la poca comprensió per a la necessitat d'introduir el treball assalariat com a l'única vía per fer avançar la indústria sucrera.

Com a causes polítiques, que Espanya no permitia els cubans el dret de reunió a menys que fora baix la supervisió d'un cap militar, no hi había llibertat de premsa, era il·legal formar partits polítics i finalment, va fracasar la junta d'informació de 1867.

I com a causes socials, estaven la divisió de les classes, l'existència de perjudicis racials, i l'esclavitud.

 











Aquí trobam dues imatges de la guerra, en la primera veim una demostració de l'esclavitud i del razisme que hi havia i a la segona, les accions de guerra.

 *Desenvolupament de la guerra

-Any 1869:

El 4 de gener d'aquest any, el general Domingo Dulce va intentar aplicar mesures liberals després del que estava ocorrint a Espanya, llavors va intentar pactar un acord de pau amb Céspedes. Però la situació que hi havia ja era irreversible per lo tant, va organitzar la reistència. Més tard, la petita burgesia espanyola i canaria va iniciar una gran guerra civil entre els cubans. Llavors, a partir d'aquí, es va generar una gran situació de violència.

A mitjans d'abril d'aquest any, varen començar les confiscacions de les propietats dels participants en la insurrecció. Després, Céspedes es va retirar a Guaimaro on va establir el seu quartel general i els revolucionaris varen començar els treballs d'una Assamblea Constituyent que aquesta crearia la República de Cuba i guiaria la insurrecció frent a Espanya. Es varen reunir quinze assambleistes que al finalitzar els seus treballs va nèixer un govern presidit per Manuel de Céspedes que per aclamació va ser elegit com a primer president de la República cubana i el 10 d'abril, es va proclamar la primera Constitució de la República i començaren a emitir la moneda i varen establir una bandera nacional. Uns mesos després, varen dictar la Lley d'Organització del Exèrcit Cubà en la que el general militant va ser Manuel de Quesada però que no va confirmar les esperances dels cubans, llavors li varen llevar el puesto i el varen enviar a una missió als Estats Units.

En maig va arribar la segona expedició de subministres d'armes dels insurrectes i durant aquest mes, el brigadier Ferrer va dur a terme una operació d'una mitja brigada al territori de Nuevites, i durant el mes d'octubre, es varen realitzar oposicions al departament Oriental i a finals del mes, es va combatre als insurrectes.
Poc després d'això, es va posar en manifest pels espanyols, l'escassa guarnició de l'illa ja que no era capaç d'afrontar la conducció d'operacions per enfrentar-se a la insurrecció, per aixó, durant els deu anys de duració de la guerra, va ser necssari l'enviament de tropes desde la Península.


En el terreny militar, durant tot l'any els revolucionaris varen rebre cops ben durs en Orient i Camagüey, però els insurrectes varen acoseguir recuperar-se i varen prendre una ofensiva en diversos fronts. A pesar dels desitjos de no  deixar Cuba alliberada d'Espanya, els Estats Units no varen dubtar en donar suport a la insurrecció, i es va aconseguir establir temporalment una situació de pau i amistat.


-Any 1870:

L'assumpte de les canyoneres que va enviar el govern yanqui es va aconseguir desbloquejar, i a més, aquest any els insurrectes varen aconseguir atacar amb èxit Guantánamo.

-Any 1871:
Durant aquest any es va fer una lluita molt intensa ja que els espanyols i els insurrectes lluitaven a mort amb  crueltat. Aquest any, els insurrectes atacaren la torre de telegrafía òptica de Colón.


-Any 1873:
L'11 de maig d'aquest any, es va donar el combat de Jinaguagú en el qual va morir el rebel Agramonte en front a una columna espanyola presidida pel coronel Weyler , i més tarde va pasar a ocupar el seu lloc Máximo Gómez el que va fer que el comandament de l'Orient es dividís entre Calixto García i Vicente Gracía en els quals es va suportar l'Assamblea Constituyent per a destituir el president Céspedes, que més tard va quedar destituït per abusar del seu poder.

El 31 d'octubre la corbeta espanyola “Tornado” va apresar el vapor nordamericà “Virginius”, llavors les autoritats espanyoles varen acusar als apressats con a pirates.

-Any 1874:

 El 27 de febrer d'aquest any va morir el president Céspedes en combat pels espanyols, llavors per a substituir aquest, va ser elegit Salvador Cisneros Betancourt.
A pesar de tot això, la guerra de guerrilles continuaba per tota l'illa amb combats i batalles oerò sense millorar res la situació. Més tard, Grant va seguir una política que no donava suport als rebels i que va impedir la venda d'armes a favor de la insurrecció.

I finalment, al setembre Calixto García es va intentar suicidar però no ho va aconseguir i va ser empressonat pels espanyols.

-Any 1875:

En abril d'aquest any, Vicente García va organitzar un moviment per a qué els militars desconegueren al marqués de Santa Lucía com el president de ls República de Cuba, llavors es va veure obligat a renunciar i li va succeir Juan Bautista Spotorno.

-Any 1876:

El 29 d'abril va ser elegit Tomás Estrada Palma com a president.
A mitjans de l'any va arribar el Capità General Martínez Campos, que va aconseguir capturar el president Estrada i va arribar a l'illa reforçat que entre les unitats dels enginyers, es va incluir una companyia expedicionària de Telègrafs.


-Any 1877:

El general Martínez Campos estava rodejat d'un bon plantel d'oficials i amb noves tropes, llavors, a partir d'aquest moment, les coses varen començar a cambiar en l'àmbit militar.

Es va millorar l'organització militar de les grans unitats de divisió i birgada i de les columnes d'operacions.



SEGONA ETAPA

LA GUERRA CHIQUITITA
   
*Com i quan va sorgir
 Va ser el segon dels quatre conflictes de la Guerra de Independència de Cuba. Es va iniciar el 26 d’agost del 1879. La guerra va tenir els mateixos orígens que la Guerra del Deu Anys, i en molts sentits, va ser una continuació de la mateixa. La liberalització de Calixto Garcia després del “Pacto de Zanjón”, entre els rebels i els realistes, va viatjar a Nova York i va organitzar el “Comité Revoluconario Cubano” amb altres revolucionaris.

En 1878, va publicar un manifest contra el domini espanyol en Cuba. Aquest va contar amb l’aprovació d’altres líders revolucionaris, i la guerra va començar.


Va ser un moviment armat que no va arribar a aconseguir el caràcter nacional i en la pràctica, va constituir la suma de alçaments en determinades zones d’Orient i “Las Villas”, sense un pla únic ni vínculs entre ells, liderats per Calixto Garcia.


  *Organització

El 17 de març es du a terme la tercera reunió on ratificava als membres del anomenat “Comité de los Cinco”, que va començar a realitzar les seves tarés per tractar de suportar als combatents que es mantenien en armes en “Las Villas” i “Orient”.

Els emigrants de Nova York i Cayo Hueso, on eren més fortes les colònies cubanes de la emigració, varen donar immediatament la seva contribució a la causa. Si bé aquesta no va ser significativa, manifestava clarament el seu esperit intransigent que contrastava amb la confusió imperants entre els cubans radicats a Jamaica.

Lògicament,  aquests últims varen ser factors determinants en el fracàs de les gestions d’Antonio Maceo en Kingston, a diferència dels resultats obtinguts a l’arribar a Nova York, on es va trobar un oferiment efectiu.

 *Expedició de Vanguardia

El 3 d'agost de 1879, Calixto García i Antonio Maceo van puntualitzar a Jamaica els preparatius per a l'expedició d'avantguarda que conduiria Maceo i van enviar ordres concretes sobre l'aixecament als principals caps a Cuba; però, el 5 de setembre, Calixto va tornar a Jamaica, aquest cop per comunicar a Maceo que en el seu lloc l'expedició seria conduïda pel brigadier Gregorio Benítez (Goyo), a fi de desvirtuar la propaganda sobre la "guerra de races".


L'expedició de Benítez va desembarcar a Cuba el 28 de setembre, però no va aconseguir complir els objectius plantejats, de manera que la lluita armada es va sostenir aïllada i incoherent per petites partides d'insurrectes sense guanyar alçada de guerra.

El major general Calixto García, màxim dirigent d'aquesta contesa, va realitzar diversos intents per portar la seva expedició a Cuba i només ho va aconseguir el 7 de maig de 1880. Després de sostenir trobades amb els espanyols, patir grans baixes, no poder fer contacte amb els altres caps alçats i confrontar serioses dificultats de proveïment, es va veure obligat a acceptar la capitulació el 3 d'agost del mateix any i va ser conduït presoner a l'Havana i posteriorment a Espanya.

 *Deposició de les armes

Els factors adversos van conduir a la deposició de les armes en els diferents territoris alçats . Va ser significatiu el Pacte de confluent , signat el 29 de maig de 1880, mitjançant el qual van capitular el major general Guillermon Montcada i el general de brigada José Maceo . Per la seva banda, el coronel Emilio Núñez va romandre combatent fins el 3 de desembre de 1880, quan va deposar les armes, amb el que va finalitzar la Guerra Chiquita .


 *La fi de la Guerra Chiquitita

En total es van presentar cinc mil insurrectes i els patriotes van patir un total de 170 morts, 109 ferits i 307 presoners en l'any que va durar la guerra, la qual va costar a Espanya 417 baixes. Addicionalment, mil cinc-cents revolucionaris van ser extradits del país. Les experiències dels preparatius i el desenvolupament de la conspiració, els aixecaments i la Guerra Chiquita, van constituir una important ensenyament per a tot el procés d'organització de la "guerra necessària" que seria preparada per José Martí i el Partit Revolucionari Cubà.

La Guerra Chiquita va concloure al desembre de 1880, malgrat la seva curta durada, va constituir un moment imprescindible de la història pàtria, doncs va demostrar la validesa de l'ideal independentista i la indestructible decisió del poble cubà d'obtenir el seu emancipació. Va servir per descaracterizar el contingut ideològic de l'autonomisme, la campanya racista pretenia desvirtuar els veritables principis de la insurrecció.


A això se suma el fet que aquesta contesa, va marcar la iniciació de José Martí com a dirigent. Des d'un petit club a l'Havana, fins substitut de Calixto García a l'emigració, la Guerra Chiquita va propiciar que el Mestre adquirís una vasta experiència i li va aplanar el camí per entrar en contacte amb les masses populars de l'exili, la seva futura base social per a una nova revolució, que va donar continuïtat a l'ideal independentista que va portar a la lluita, a diverses generacions de cubans.

TERCERA ETAPA

GUERRA D'IDEPENDÈNCIA CUBANA

*Introducció

A això se suma el fet que aquesta contesa, va marcar la iniciació de José Martí com a dirigent. Des d'un petit club a l'Havana, fins substitut de Calixto García a l'emigració, la Guerra Chiquita va propiciar que el Mestre adquirís una vasta experiència i li va aplanar el camí per entrar en contacte amb les masses populars de l'exili, la seva futura base social per a una nova revolució, que va donar continuïtat a l'ideal independentista que va portar a la lluita, a diverses generacions de cubans.

 *Antecedents

El segle XIX va representar la pèrdua de les Colònies Americanes per a Espanya i cap a finals del segle només tenia unes poques colònies entre les quals s'explicava Cuba amb Port Ric i Filipines.

 A Cuba les idees independentistes havien estat latents des de la fi de la guerra de restauració en República Dominicana, que va expulsar a les tropes reals espanyoles de l’illa caribenya, i de la Guerra dels Deu Anys, però coexistien amb altres tendències d’ideari polític emancipador encara que amb uns límits entre ells no sempre bé definits.

Les condicions no van permetre l'èxit de ningun dels intents d'aixecament contra el govern colonial. El germen de la llibertat i el descontent popular que va ser comú en totes gestes independentistes hispanoamericanes i que havia donat origen a la Guerra dels Deu Anys continuava vigent i, encara que l'esclavitud s'hi havia abolit, les condicions dels negres i mulatos en la colònia eren deplorables.

No obstant això, haurien de passar alguns anys perquè el geni organitzatiu de José Martí preparés la insurrecció. El carismàtic líder va unir múltiples figures i va assolir representar la unitat i els interessos populars.


 *La guerra

Amb l'experiència de la Guerra dels Deu Anys, un major suport de les forces polítiques i una major consciència nacional, els alliberadors conceberen la campanya "Invasió d'Occident" que tenia la fi de prendre's aquest sector de l'illa.  

No va ser difícil sotmetre l'Orient de Cuba on les forces realistes van tenir grans dificultats per a contenir els independentistes. No obstant això, José Martí i Antonio Maceo van morir en la lluita: Martí gairebé a l'inici de la guerra (19 de maig del 1895) i Maceo en una emboscada a l'oest de L'Havana,  el 7 de desembre de 1897.



                 JOSÉ MARTÍ                                                              ANTONIO MACEO                                                                                                           

Al final d’aquesta guerra va guanyar Cuba i va poder aconseguir la independència.

QUARTA ETAPA 

GUERRA HISPANO-ESTADOUNIDENSE

Aquesta guerra també la podem anomenar el desastre del 98 i va des d'abril fins a agost de 1898 quan les Forces Armades dels Estats Units varen tomar el control d'algunes posesionsultramarines d'Espanya, Filipines, Guam, Puerto Rico i Cuba a través d'una sèrie de campanyes militars ràpides.

Va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar Espanya amb els Estats Units en 1898 que va ser el resultat de la intervenció estadounidense en la guerra de la independència de Cuba.

El fet que va provocar la guerra va ser l'explosió i l'enfonsament del vaixell de la guerra USS Maine, el qual havia sigut envaït a la Bahia de la Habana pels Estats Units en senyal de bona voluntat després de que els nordamericans haguessin intervengut diplomàticament en les hostilitats entre Cuba i la seva metròpoli.


Aquesta és la imatge de l'enfonsament del USS Maine.

 *Causes de la guerra

Com a causes econòmiques trobam els interessos de capital estadounidensos a Cuba en el camp de la indústria sucrera i els problemes de comerç dels criolls amb els Estats Units i la llunyana Espanya.


Aquesta és una imatge de la indústria sucrera de Cuba.

Com a causes polítiques trobam el conflicte que encara quedava amb Espanya per la independència cubana, l'alçament de les armes, l'impossament d'una dura campanya per tallar el suport de la població als rebels, per parte del general Valeriano Weyler i Nicolau, gran fam causada pel transllat dels campesins des de les seves cases a altres localitats.

I finalment com a causes socials trobam la mort de molts cubans degut a la situació que va provocar el general Weyler.

 *Accions militars

Theodore Roosevelt (secretari de la Marina del president McKinley) va enviar al comodr George Dewey a aconseguir la Bahia de Manila suportant Emili Aguinaldo, que aquest es va revelar contra els espanyols però més tard va continuar lluitant contra els Estats Units.
Varen enviar Roosevelt als “Roufh Riders” per prendre la cuitat cubana de Santiago de Cuba però no va ser possible perquè tant les forces militars espanyoles com les estadounidenses estan molt poc preparades per a accions militars d'aquest tipus.

*Fi de la guerra

Va posar fi a aquesta guerra de sis mesos de duració el Tractat de París i a més va fer un resultat efectiu en el control dels EEUU sobre Guam i Puerto Rico , sobre la independència cubana i sobre el control de les Filipines.

 *Conseqüències de la guerra

La independència de Cuba constava la Emmienda Platt que estava a la seva Constitució i garantitzava la independència dels Estats Units, que es va convertir en una gran potència i va adquirir control sobre el Carib i parts d'Àsia, cosa que va provocar i possibilitar la construcció del Canal de Panamà, considerat la major conseqüència de la guerra i a més, la construcció de rutes comercials amb Àsia. I finalment, l'annexió de Hawaii.

















Aquí tenim una comparació del Canal de Panamà quan s'estava fent i d'ara.

BIBLIOGRAFIA


















Trabajo individual: Genocidio guatemalteco

ÍNDICE 

1.Introducción

2.Origen del movimiento contra los mayas

3.Las mujeres en el genocidio guatemalteco

4.Bibliografía


GENOCIDIO GUATEMALTECO

 1-INTRODUCCIÓN

Guatemala es un país bastante castigado por la corrupción de la clase política, la gran pobreza a la que está sometida la población indígena mayoritaria y los continuos desastres naturales que, solo parecen afectar a los más pobres y los más desfavorecidos de la sociedad. Guatemala cuenta con la segunda población indígena más extensa de toda América después de México.



Guatemala tiene una historia larga de una dictadura militar y de la dominación de la élite europeizada en el poder. El racismo contra los mayas y otros grupos indígenas, como también las divisiones de clase social provocaron una guerra civil de 36 años que con el tiempo se convirtió en un genocidio absoluto contra los mayas. Así, la población maya sufrió masacres, torturas, vio cómo se destruían sus casas y sus pueblos, y fueron forzados en muchas ocasiones a desplazarse a otras comunidades o a las montañas para salvar su vida. Así como también el trauma psicológico y espiritual a los pocos sobrevivientes.

La campaña genocida de Ríos Montt contra la población indígena maya, fue respaldada por EE.UU.


 El conflicto armado interno en Guatemala, que se extendió entre los años 1962 y 1996, se saldó con un total de 200.000 personas muertas y desaparecidas. El peor periodo de violencia fue entre 1982-1983, periodo conocido como “El Holocausto silencioso”.


 2-ORIGEN DEL MOVIMIENTO CONTRA LOS MAYAS.

Nos situamos en 1954, donde el presidente Jacobo Guzmán, acusado de comunista, es derrocado por un grupo de extrema derecha pro fascista, y apoyado por Washington, y que contaba entre sus promotores con el mayor asesino que ha dado América, el general Efraín Ríos Montt.


 En 1982, un nuevo golpe de estado le lleva a la presidencia de la República de Guatemala, detentando todos los poderes, suprimiendo la constitución y declarando un autentico estado militar de extrema derecha, de forma que los indígenas pagaran caro el no haberle apoyado nunca.

Rápidamente, su gobierno militar instaura un programa nacionalista con el propósito de “integrar” a la población indígena campesina, según ellos “ignorantes y por ello vulnerables al comunismo internacional”, pasando a combatir con dureza a las fuerzas marxistas: Fuerzas Armadas Rebeldes, Ejercito Guerrillero de los Pobres y el Partido Guatemalteco del Trabajo.


 A su vez, a la mayoría de indígenas, que constituían la base de estas fuerzas se les sometió a una matanza y persecución bestial, pues según palabras de Ríos Montt “los indígenas son la base de estos movimientos y por lo tanto, al ser sospechosos hay que matarlos a todos”.

A partir de este momento y desde 1983-1985 se inicia una campaña literal de eliminación física de indígenas, muchos de ellos son ejecutados extrajudicialmente, pueblos enteros (hasta 448) son literalmente arrasados por el ejército y por las “patrullas de autodefensa civil” de extrema derecha.

Se lleva a cabo una política genocida, y fuertemente racista, y los mayas son literalmente borrados del mapa, siguiendo los consejos del general Ríos Montt y su escuadrón fascista, todo ello, con el beneplácito de Estados Unidos.


El comité de derechos humanos llega incluso a detallar 69 masacres, con atentados del ejercito hacia cualquier indígena que se atreviera a apoyar la guerrilla marxista. Así, su brutalidad asesina se evidencia en las cifras, donde, en un gobierno de tan solo 17 meses, de 1982-1983, logra asesinar a 100.000 indígenas, dejando 500.000 refugiados, y borrando pueblos enteros del mapa. 

Su gobierno terrorista  es suprimido en un golpe de estado que le aparta del poder, finalizando en 1985 las políticas genocidas que habían llevado a Guatemala a la página más oscura y trágica de la historia reciente de América.

 3-LAS MUJERES EN EL GENOCIDIO GUATEMALTECO

La violencia afectó de manera particularizada a las mujeres y niñas mayas ixiles. Entre las formas de violencia específica que sufrieron destacan las violaciones masivas por soldados, la desnudez forzada, la esclavitud sexual y la violencia contra mujeres embarazadas que no solo eran violadas sino que frecuentemente les sacaban los fetos rajándoles el vientre.

Fueron torturas cometidas sistemáticamente por el Ejército y por los paramilitares contra estas mujeres. Mientras se lo hacían, les decían, por ser indígenas, “no son gente, son animales”. Muchas de estas mujeres nunca contaron estos crímenes y las que lo hicieron, o se supo en su comunidad, fueron rechazadas, despreciadas o expulsadas. 


 Un hecho habitual fue dejar evidencia pública de la violencia sexual que se ejecutaba contra las mujeres y niñas, ya que sus cuerpos quedaban expuestos públicamente, en muchas ocasiones desnudos y con mutilaciones de todo tipo, incluso con objetos introducidos en la vagina o estacas clavadas en sus vientres.

 Varios testimonios de mujeres cuentan que sufrieron violaciones colectivas, hasta cuarenta soldados haciendo cola para violarlas.

Muchas de ellas nunca pudieron aguantar que ningún hombre se volviera a acercar a ellas. Las destrozaron físicamente, pero también como personas. “Las sacaban de sus casas y las llevaban a lugares sagrados y allí las violaban, les hacían pasear desnudas. A otras se las llevaban a los destacamentos como esclavas sexuales y para que limpiaran, cocinaran…”.


El Tribunal confirma en su sentencia que las mujeres ixiles sufrieron actos de violencia sexual, tomando como prueba los testimonios de las mujeres y el peritaje sobre crímenes internacionales de género. En concreto, afirma que estos actos fueron sistemáticos y buscaban “la ruptura del tejido social” de las comunidades mayas y “la eliminación de la semilla ixil” por lo que son prueba objetiva de la intención de destruir al grupo y, por tanto, constituyen genocidio.

Además, la sentencia considera que la violencia sexual ejercida contra las mujeres en el seno del conflicto armado interno, infringió las normas de Derecho Internacional Humanitario que protege a la población civil no combatiente.


Ríos Montt no ha sido juzgado ni condenado por sus actos, después de haber cometido un genocidio bestial,  y puede presentarse de nuevo a elecciones en su país.

Finalmente, les dejo un vídeo donde podrán escuchar los testimonios de algunas mujeres que han vivido en aquellos años infernales.


 4-BIBLIOGRAFÍA