1.Primera etapa
2.Segona etapa
3.Tercera etapa
4.Quarta etapa
5.Bibliografia
LA GUERRA DE CUBA
PRIMERA ETAPA
LA GUERRA DELS DEU ANYS
A Espanya és coneguda com la “Guerra de Cuba”, però també és anomenada la “Gran Guerra”. Aquesta, té un període de deu anys, com indica el seu nom, i va del 10 d'octubre de 1868 fins al 10 de febrer de 1878. És la primera fase o guerra de la independència de Cuba en contra de les forçes reals espanyoles.
Va començar amb l'esclat de la revolució cubana pel Crit de Yara, el qual es va produir al mateix temps que l¡aixecament militar que va derrocar a la reina Isabel II d'Espanya i que el moviment de Lares a Puerto Rico.
*Antecedents
L'any 1937 es varen intensificar els esforços per a obtenir la independència ja que Cuba estava encara a les mans d'un Capità General que estava a favor dels grans propietaris de la Canya de Sucre ja que Cuba era dels propietaris més grans del món de sucre, i a més, aportava uns grans ingressos a Espanya. Aquest estat va romandre fins que van aparèixer un nou grup de propietaris lligats al comerç i a les empreses tabaqueres. Llavors, els governs de la Unió Liberal del general Leopoldo O'Donell varen formar una comisió per estudiar les reformes que es volien aplicar a Cuba, i després d'això, es va produir el Crit deYara.
*Causes de l'esclat de la guerra
Com a causes econòmiques, Cuba es trobava ben afectada per les crisis econòmiques dels anys 1857 i 1866, les diferents regions del país tenien una situació econòmica diferent, la regió occidental estava més desenvolupada i en canvi la oriental ho estava menys, cosa que va provocar la ruïna de molts propietaris, Espanya els va imposar imposts i un rígid control comercial sobre aquests i també utilitzava els fons extrets de l'illa per a assumptes desinteresats de Cuba i finalment, la poca comprensió per a la necessitat d'introduir el treball assalariat com a l'única vía per fer avançar la indústria sucrera.
Com a causes polítiques, que Espanya no permitia els cubans el dret de reunió a menys que fora baix la supervisió d'un cap militar, no hi había llibertat de premsa, era il·legal formar partits polítics i finalment, va fracasar la junta d'informació de 1867.
I com a causes socials, estaven la divisió de les classes, l'existència de perjudicis racials, i l'esclavitud.
Aquí trobam dues imatges
de la guerra, en la primera veim una demostració de l'esclavitud i del razisme
que hi havia i a la segona, les accions de guerra.
*Desenvolupament de la guerra
-Any 1869:
El 4 de gener
d'aquest any, el general Domingo Dulce va intentar aplicar mesures liberals
després del que estava ocorrint a Espanya, llavors va intentar pactar un acord
de pau amb Céspedes. Però la situació que hi havia ja era irreversible per lo
tant, va organitzar la reistència. Més tard, la petita burgesia espanyola i
canaria va iniciar una gran guerra civil entre els cubans. Llavors, a partir
d'aquí, es va generar una gran situació de violència.
A mitjans d'abril
d'aquest any, varen començar les confiscacions de les propietats dels
participants en la insurrecció. Després, Céspedes es va retirar a Guaimaro on
va establir el seu quartel general i els revolucionaris varen començar els
treballs d'una Assamblea Constituyent que aquesta crearia la República de Cuba
i guiaria la insurrecció frent a Espanya. Es varen reunir quinze assambleistes
que al finalitzar els seus treballs va nèixer un govern presidit per Manuel de
Céspedes que per aclamació va ser elegit com a primer president de la República
cubana i el 10 d'abril, es va proclamar la primera Constitució de la República
i començaren a emitir la moneda i varen establir una bandera nacional. Uns
mesos després, varen dictar la Lley d'Organització del Exèrcit Cubà en la que
el general militant va ser Manuel de Quesada però que no va confirmar les
esperances dels cubans, llavors li varen llevar el puesto i el varen enviar a
una missió als Estats Units.
En maig va arribar
la segona expedició de subministres d'armes dels insurrectes i durant aquest
mes, el brigadier Ferrer va dur a terme una operació d'una mitja brigada al
territori de Nuevites, i durant el mes d'octubre, es varen realitzar oposicions
al departament Oriental i a finals del mes, es va combatre als insurrectes.
Poc després d'això,
es va posar en manifest pels espanyols, l'escassa guarnició de l'illa ja que no
era capaç d'afrontar la conducció d'operacions per enfrentar-se a la
insurrecció, per aixó, durant els deu anys de duració de la guerra, va ser
necssari l'enviament de tropes desde la Península.
En el terreny
militar, durant tot l'any els revolucionaris varen rebre cops ben durs en
Orient i Camagüey, però els insurrectes varen acoseguir recuperar-se i varen
prendre una ofensiva en diversos fronts. A pesar dels desitjos de no deixar Cuba alliberada d'Espanya, els Estats
Units no varen dubtar en donar suport a la insurrecció, i es va aconseguir
establir temporalment una situació de pau i amistat.
-Any 1870:
L'assumpte de les
canyoneres que va enviar el govern yanqui es va aconseguir desbloquejar, i a
més, aquest any els insurrectes varen aconseguir atacar amb èxit Guantánamo.
-Any 1871:
Durant aquest any es va fer una lluita molt intensa ja que els espanyols i els insurrectes lluitaven a mort amb crueltat. Aquest any, els insurrectes atacaren la torre de telegrafía òptica de Colón.
Durant aquest any es va fer una lluita molt intensa ja que els espanyols i els insurrectes lluitaven a mort amb crueltat. Aquest any, els insurrectes atacaren la torre de telegrafía òptica de Colón.
-Any 1873:
L'11 de maig d'aquest any, es va donar el combat de Jinaguagú en el qual va morir el rebel Agramonte en front a una columna espanyola presidida pel coronel Weyler , i més tarde va pasar a ocupar el seu lloc Máximo Gómez el que va fer que el comandament de l'Orient es dividís entre Calixto García i Vicente Gracía en els quals es va suportar l'Assamblea Constituyent per a destituir el president Céspedes, que més tard va quedar destituït per abusar del seu poder.
L'11 de maig d'aquest any, es va donar el combat de Jinaguagú en el qual va morir el rebel Agramonte en front a una columna espanyola presidida pel coronel Weyler , i més tarde va pasar a ocupar el seu lloc Máximo Gómez el que va fer que el comandament de l'Orient es dividís entre Calixto García i Vicente Gracía en els quals es va suportar l'Assamblea Constituyent per a destituir el president Céspedes, que més tard va quedar destituït per abusar del seu poder.
El 31 d'octubre la
corbeta espanyola “Tornado” va apresar el vapor nordamericà “Virginius”,
llavors les autoritats espanyoles varen acusar als apressats con a pirates.
-Any 1874:
El 27 de febrer d'aquest any va morir el
president Céspedes en combat pels espanyols, llavors per a substituir aquest,
va ser elegit Salvador Cisneros Betancourt.
A pesar de tot això,
la guerra de guerrilles continuaba per tota l'illa amb combats i batalles oerò
sense millorar res la situació. Més tard, Grant va seguir una política que no
donava suport als rebels i que va impedir la venda d'armes a favor de la
insurrecció.
I finalment, al
setembre Calixto García es va intentar suicidar però no ho va aconseguir i va
ser empressonat pels espanyols.
-Any 1875:
En abril d'aquest
any, Vicente García va organitzar un moviment per a qué els militars
desconegueren al marqués de Santa Lucía com el president de ls República de
Cuba, llavors es va veure obligat a renunciar i li va succeir Juan Bautista
Spotorno.
-Any 1876:
El 29 d'abril va ser
elegit Tomás Estrada Palma com a president.
A mitjans de l'any
va arribar el Capità General Martínez Campos, que va aconseguir capturar el
president Estrada i va arribar a l'illa reforçat que entre les unitats dels
enginyers, es va incluir una companyia expedicionària de Telègrafs.
-Any 1877:
El general Martínez
Campos estava rodejat d'un bon plantel d'oficials i amb noves tropes, llavors,
a partir d'aquest moment, les coses varen començar a cambiar en l'àmbit
militar.
Es va millorar
l'organització militar de les grans unitats de divisió i birgada i de les
columnes d'operacions.
SEGONA ETAPA
LA GUERRA CHIQUITITA
*Com i quan va sorgir
Va ser
el segon dels quatre conflictes de la Guerra de Independència de Cuba. Es va
iniciar el 26 d’agost del 1879. La guerra va tenir els mateixos orígens que la
Guerra del Deu Anys, i en molts sentits, va ser una continuació de la mateixa.
La liberalització de Calixto Garcia després del “Pacto de Zanjón”, entre els
rebels i els realistes, va viatjar a Nova York i va organitzar el “Comité
Revoluconario Cubano” amb altres revolucionaris.
En 1878, va publicar un manifest contra el
domini espanyol en Cuba. Aquest va contar amb l’aprovació d’altres líders
revolucionaris, i la guerra va començar.
Va ser un moviment armat que no va arribar a
aconseguir el caràcter nacional i en la pràctica, va constituir la suma de
alçaments en determinades zones d’Orient i “Las Villas”, sense un pla únic ni
vínculs entre ells, liderats per Calixto Garcia.
*Organització
El 17 de març es du a terme la tercera reunió
on ratificava als membres del anomenat “Comité de los Cinco”, que va començar a
realitzar les seves tarés per tractar de suportar als combatents que es
mantenien en armes en “Las Villas” i “Orient”.
Els emigrants de Nova York i Cayo Hueso, on
eren més fortes les colònies cubanes de la emigració, varen donar immediatament
la seva contribució a la causa. Si bé aquesta no va ser significativa,
manifestava clarament el seu esperit intransigent que contrastava amb la
confusió imperants entre els cubans radicats a Jamaica.
Lògicament,
aquests últims varen ser factors determinants en el fracàs de les
gestions d’Antonio Maceo en Kingston, a diferència dels resultats obtinguts a
l’arribar a Nova York, on es va trobar un oferiment efectiu.
*Expedició de Vanguardia
El 3 d'agost de 1879, Calixto García i Antonio
Maceo van puntualitzar a Jamaica els preparatius per a l'expedició d'avantguarda
que conduiria Maceo i van enviar ordres concretes sobre l'aixecament als
principals caps a Cuba; però, el 5 de setembre, Calixto va tornar a Jamaica,
aquest cop per comunicar a Maceo que en el seu lloc l'expedició seria conduïda
pel brigadier Gregorio Benítez (Goyo), a fi de desvirtuar la propaganda sobre
la "guerra de races".
L'expedició de Benítez va desembarcar a Cuba
el 28 de setembre, però no va aconseguir complir els objectius plantejats, de
manera que la lluita armada es va sostenir aïllada i incoherent per petites
partides d'insurrectes sense guanyar alçada de guerra.
El major general Calixto García, màxim
dirigent d'aquesta contesa, va realitzar diversos intents per portar la seva
expedició a Cuba i només ho va aconseguir el 7 de maig de 1880. Després de
sostenir trobades amb els espanyols, patir grans baixes, no poder fer contacte
amb els altres caps alçats i confrontar serioses dificultats de proveïment, es
va veure obligat a acceptar la capitulació el 3 d'agost del mateix any i va ser
conduït presoner a l'Havana i posteriorment a Espanya.
*Deposició de les armes
Els factors adversos van conduir a la
deposició de les armes en els diferents territoris alçats . Va ser significatiu
el Pacte de confluent , signat el 29 de maig de 1880, mitjançant el qual van
capitular el major general Guillermon Montcada i el general de brigada José
Maceo . Per la seva banda, el coronel Emilio Núñez va romandre combatent fins
el 3 de desembre de 1880, quan va deposar les armes, amb el que va finalitzar la
Guerra Chiquita .
*La fi de la Guerra Chiquitita
En total es van presentar cinc mil insurrectes
i els patriotes van patir un total de 170 morts, 109 ferits i 307 presoners en
l'any que va durar la guerra, la qual va costar a Espanya 417 baixes. Addicionalment,
mil cinc-cents revolucionaris van ser extradits del país. Les experiències dels
preparatius i el desenvolupament de la conspiració, els aixecaments i la Guerra
Chiquita, van constituir una important ensenyament per a tot el procés
d'organització de la "guerra necessària" que seria preparada per José
Martí i el Partit Revolucionari Cubà.
La Guerra Chiquita va concloure al desembre de 1880,
malgrat la seva curta durada, va constituir un moment imprescindible de la
història pàtria, doncs va demostrar la validesa de l'ideal independentista i la
indestructible decisió del poble cubà d'obtenir el seu emancipació. Va servir
per descaracterizar el contingut ideològic de l'autonomisme, la campanya
racista pretenia desvirtuar els veritables principis de la insurrecció.
A això se suma el fet que aquesta contesa, va
marcar la iniciació de José Martí com a dirigent. Des d'un petit club a
l'Havana, fins substitut de Calixto García a l'emigració, la Guerra Chiquita va
propiciar que el Mestre adquirís una vasta experiència i li va aplanar el camí
per entrar en contacte amb les masses populars de l'exili, la seva futura base
social per a una nova revolució, que va donar continuïtat a l'ideal
independentista que va portar a la lluita, a diverses generacions de cubans.
TERCERA ETAPA
GUERRA D'IDEPENDÈNCIA CUBANA
*Introducció
A això se suma el fet que aquesta contesa, va
marcar la iniciació de José Martí com a dirigent. Des d'un petit club a
l'Havana, fins substitut de Calixto García a l'emigració, la Guerra Chiquita va
propiciar que el Mestre adquirís una vasta experiència i li va aplanar el camí
per entrar en contacte amb les masses populars de l'exili, la seva futura base
social per a una nova revolució, que va donar continuïtat a l'ideal
independentista que va portar a la lluita, a diverses generacions de cubans.
*Antecedents
El segle XIX va representar la pèrdua de les
Colònies Americanes per a Espanya i cap a finals del segle només tenia unes
poques colònies entre les quals s'explicava Cuba amb Port Ric i Filipines.
A Cuba
les idees independentistes havien estat latents des de la fi de la guerra de
restauració en República Dominicana, que va expulsar a les tropes reals
espanyoles de l’illa caribenya, i de la Guerra dels Deu Anys, però coexistien amb
altres tendències d’ideari polític emancipador encara que amb uns límits entre
ells no sempre bé definits.
Les condicions no van permetre l'èxit de
ningun dels intents d'aixecament contra el govern colonial. El germen de la
llibertat i el descontent popular que va ser comú en totes gestes
independentistes hispanoamericanes i que havia donat origen a la Guerra dels
Deu Anys continuava vigent i, encara que l'esclavitud s'hi havia abolit, les
condicions dels negres i mulatos en la colònia eren deplorables.
No obstant això, haurien de passar alguns anys
perquè el geni organitzatiu de José Martí preparés la insurrecció. El
carismàtic líder va unir múltiples figures i va assolir representar la unitat i
els interessos populars.
*La guerra
Amb l'experiència de la Guerra dels Deu Anys,
un major suport de les forces polítiques i una major consciència nacional, els
alliberadors conceberen la campanya "Invasió d'Occident" que tenia la
fi de prendre's aquest sector de l'illa.
No va ser difícil sotmetre l'Orient de Cuba on
les forces realistes van tenir grans dificultats per a contenir els independentistes.
No obstant això, José Martí i Antonio Maceo van morir en la lluita: Martí
gairebé a l'inici de la guerra (19 de maig del 1895) i Maceo en una emboscada a
l'oest de L'Havana, el 7 de desembre de
1897.
JOSÉ
MARTÍ ANTONIO MACEO
Al final d’aquesta guerra va guanyar Cuba i va
poder aconseguir la independència.
QUARTA ETAPA
GUERRA HISPANO-ESTADOUNIDENSE
Aquesta guerra també
la podem anomenar el desastre del 98 i va des d'abril fins a agost de 1898 quan
les Forces Armades dels Estats Units varen tomar el control d'algunes
posesionsultramarines d'Espanya, Filipines, Guam, Puerto Rico i Cuba a través
d'una sèrie de campanyes militars ràpides.
Va ser un conflicte
bèl·lic que va enfrontar Espanya amb els Estats Units en 1898 que va ser el
resultat de la intervenció estadounidense en la guerra de la independència de
Cuba.
El fet que va
provocar la guerra va ser l'explosió i l'enfonsament del vaixell de la guerra
USS Maine, el qual havia sigut envaït a la Bahia de la Habana pels Estats Units
en senyal de bona voluntat després de que els nordamericans haguessin
intervengut diplomàticament en les hostilitats entre Cuba i la seva metròpoli.
Aquesta és la imatge
de l'enfonsament del USS Maine.
*Causes de la guerra
Com a causes
econòmiques trobam els interessos de capital estadounidensos a Cuba en el camp
de la indústria sucrera i els problemes de comerç dels criolls amb els Estats
Units i la llunyana Espanya.
Aquesta és una
imatge de la indústria sucrera de Cuba.
Com a causes
polítiques trobam el conflicte que encara quedava amb Espanya per la
independència cubana, l'alçament de les armes, l'impossament d'una dura
campanya per tallar el suport de la població als rebels, per parte del general
Valeriano Weyler i Nicolau, gran fam causada pel transllat dels campesins des
de les seves cases a altres localitats.
I finalment com a
causes socials trobam la mort de molts cubans degut a la situació que va
provocar el general Weyler.
*Accions militars
Theodore Roosevelt
(secretari de la Marina del president McKinley) va enviar al comodr George
Dewey a aconseguir la Bahia de Manila suportant Emili Aguinaldo, que aquest es
va revelar contra els espanyols però més tard va continuar lluitant contra els
Estats Units.
Varen enviar Roosevelt als “Roufh Riders” per
prendre la cuitat cubana de Santiago de Cuba però no va ser possible perquè
tant les forces militars espanyoles com les estadounidenses estan molt poc
preparades per a accions militars d'aquest tipus.
*Fi de la guerra
Va posar fi a aquesta
guerra de sis mesos de duració el Tractat de París i a més va fer un resultat
efectiu en el control dels EEUU sobre Guam i Puerto Rico , sobre la
independència cubana i sobre el control de les Filipines.
*Conseqüències de la guerra
La independència de
Cuba constava la Emmienda Platt que estava a la seva Constitució i garantitzava
la independència dels Estats Units, que es va convertir en una gran potència i
va adquirir control sobre el Carib i parts d'Àsia, cosa que va provocar i
possibilitar la construcció del Canal de Panamà, considerat la major
conseqüència de la guerra i a més, la construcció de rutes comercials amb Àsia.
I finalment, l'annexió de Hawaii.
Aquí tenim una
comparació del Canal de Panamà quan s'estava fent i d'ara.
BIBLIOGRAFIA
